He tornat a picar, no se si del tot, però ho he fet. Què seria la vida si no ens dediquéssim a fer coses que ens venen de gust encara que objectivament no sigui bo fer-les? Cada cop que em deixo enredar per fer aquest tipus de coses (o busco que m’enredin, l’estructura del subjecte no camufla l’acció) passo molts dies penedint-me d’haver-la presa, fins que començo a disfrutar-la de veritat. (Ja se que disfrutar no surt al diccionari però les alternatives no em convencen)
A més aquestes coses arriben totes de cop, sense espai per respirar.
Potser la vida del hacker (aprenent de) seria més fàcil si el temps fos infinit i si la nostra capacitat de dispersió fos menor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada