Teatre

L’altre dia em vaig alegrar en llegir aquesta notícia i veure que una persona important, i amb un cert prestigi en el teatre pensa com jo que el text és important, més que no pas l’accesorietat del que posem sobre l’escena. No voldria dictar càtedra sobre que ha de ser el teatre, però en algun dels grups d’aficionats pels que m’he passejat he tingut alguna discussió sobre l’importància del text i de l’escenografia, darrerament, fins i tot quan parlem de clàssics (o especialment parlant de clàssics) hem vist dotar d’una gran estructura escenogràfica una dicció de text que no diu res. Però no en perdem, que el teatre també són els moviments dels actors, no féssim com ha passat, no se si sense remei, amb l’opera que l’hem convertida en una simple audició musical, o en una provocació sense actors com han estat algunes de les produccions pretesament modernes. Sort que, si més no en el discurs, hi ha directors d’escena com en Flotats, que aposten per fer de l’opera un espectacle teatral seriós. Ho dic sense haver vist el resultat encara, però el que me n’han dit i, sobretot, el que li he sentit dir a ell m’agraden i potser em reconciliarà amb l’òpera.