Crema París

Diu que cremen cotxes a La Republique.
Hi ha qui diu que és la misèria, hi ha qui diu que és la religió dels actors del fet, hi ha qui aprofitarà per dir que és la llunyania a l'única religió veritable -aquesta religió que és proclama no religiosa, i es diu laica i republicana... i universal i multiètnica-, fins hi tot hi haurà qui aprofitarà per dir que és La Republique la causa de tots els mals.
No ho se, íntimament jo m'apropo a la darrera explicació, com em temo que es nota llegint el paràgraf anterior. Públicament no m'atreveixo a afirmar-ho tant clarament, perquè els signes i les imatges no acaben de ser la realitat ni poden ser-la ni, segurament, seria desitjable que ho fossin.
Quan llegeixo històries de l'història intento imaginar com hauria sentit un mig estranger -dic mig, Europa és des de molt abans que en formalitzéssim una unió, i de fet a l'edat mitjana era més del que és ara- episodis com el de la comuna de París, la revolta dels jamancis a Barcelona o la vaga de la Canadenca. Sé que el que està passant ara a la França segurament és menys que allò, però pot ser que la percepció des de la distància propera que ens separa dels incendis dels barris del darrera de París no em deixi veure la transcendència del problema.
He sentit a la ràdio moltes percepcions esbiaixades, moltes projeccions de les idees preconcebudes sobre les que construïm la nostra visió gregària del món, però he sentit molt poques reflexions serenes sobre el que està passant i sobre cap a on hauríem d'encaminar-nos.
L'altre dia tenia una acalorada conversa sobre les simulacions matemàtiques de la realitat en economia i en sociologia (tema del que no en se res, per no dir que no entenc ni el mètode, ni el concepte ni la filosofia que emana), i la conclusió dels que hi entenen va ser que amb les dades correctes es poden simular les tendències del comportament dels grups, i agafant-m'ho per la banda pessimista penso que d'una manera o altra aquests focs havien de sortir d'una manera o altra.
De tota manera em resisteixo a creure en el determinisme social, no només per raons filosòfiques, si no perquè la intuïció -que hi ha qui diu que és un sistema sofisticat de raonament- em diu una altra cosa.