Voldríem la vida immutable.
No ho és. A més, avui en dia, l'amor se'n va però ella ja no es queda (o si es queda et fot a tu a fora) fen invàlida la frase del gran mestre Capri.
Però tot és complicat, perquè les persones som complicades i per tant la nostra vida no és simple.
Quan ets espectador d'una cosa d'aquestes entens allò dels efectes col·laterals. Potser és necessàri que una parella es trenqui, confio en que mai no em passi a mi, però quan passa això al teu entorn voldries fugir-ne.
Normalment perquè no ho entens. A vegades no entens com a pogut durar tant i a vegades, reconvertit en jutge de sentiments, no entens perquè plegen.
Però el més dur és que descobreixes que la vida privada no és tan privada com sembla.
Però com deia aquell que cap ocell trenqui l'harmonia del seu cant...
15 de desembre 2005
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Suposo que ja toca
Vaig voler començar una cosa però per variar la realitat m'ha passat per sobre. És evident que no me n'estic sortint de la mateixa m...
-
Sí. Avui m'han dit franquista. M'havien adjectivat de moltes maneres, però avui algú m'ha dit franquista perquè li he dit que ...
-
Aquests dies estic més callat que de costum perquè, entre d’altres, coses estic recorrent el Regne d’Espanya per feina. Per sort no he de ve...
-
La nit més curta de l'any, la festa del solstici, petards i fogueres allà on la prudència reglamentarista no n'hagi prohibit l'ú...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada