Aquest país nostre em sorprèn cada dia. Fem una mani, la mani, contra tots els suports mediàtics i ens surt la cinquena més poblada de les que han medit a contrastant (aquests juguen al joc de l'honestedat intel·lectual amb les dades i per ara van guanyant).
Ara tothom vol apuntar-se la. Potser haurien de començar a preocupar-se pel possible no al referèndum.
Estic content, tot i que jo sóc dels que penso que si el nou millora l'actual està bé el sí.
Però deixem de fer la pepa, la mani no era ni contra el PP ni per la unitat, era pel dret a decidir, es a dir, per la sobirania.
Potser l'únic que se n'ha adonat ha estat l'Acebes.
20 de febrer 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Jo i la família
Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...
-
Quan tens canalla que no és dins de la normalitat estadística la corrent que arrossega el dia a dia de l’estructura administrativa que ni ta...
-
Una de les coses més esgotadores que estem vivint són debats recurrents sobre pocasoltades formals sense cap interès real. Forma part del di...
-
Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada