Aquest país nostre em sorprèn cada dia. Fem una mani, la mani, contra tots els suports mediàtics i ens surt la cinquena més poblada de les que han medit a contrastant (aquests juguen al joc de l'honestedat intel·lectual amb les dades i per ara van guanyant).
Ara tothom vol apuntar-se la. Potser haurien de començar a preocupar-se pel possible no al referèndum.
Estic content, tot i que jo sóc dels que penso que si el nou millora l'actual està bé el sí.
Però deixem de fer la pepa, la mani no era ni contra el PP ni per la unitat, era pel dret a decidir, es a dir, per la sobirania.
Potser l'únic que se n'ha adonat ha estat l'Acebes.
20 de febrer 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Suposo que ja toca
Vaig voler començar una cosa però per variar la realitat m'ha passat per sobre. És evident que no me n'estic sortint de la mateixa m...
-
Sí. Avui m'han dit franquista. M'havien adjectivat de moltes maneres, però avui algú m'ha dit franquista perquè li he dit que ...
-
Aquests dies estic més callat que de costum perquè, entre d’altres, coses estic recorrent el Regne d’Espanya per feina. Per sort no he de ve...
-
La nit més curta de l'any, la festa del solstici, petards i fogueres allà on la prudència reglamentarista no n'hagi prohibit l'ú...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada