Informes

Una part de la meva feina és fer informes. És una part que no m'agrada, bàsicament perquè he d'escriure el que el client (en aquest cas el meu cap) vol llegir, i no sempre el que vol llegir i el que jo penso és el mateix. Un informe són unes dades (en el meu cas llistats de tecnologies) i propostes de solucions que han d'ajustar-se a la idea que el meu client té sobre la tecnologia (o al que ha venut a algun client despistat en algun dinar de negocis després del cafè i amb l'autocontrol minvat per efluvis etílics no sempre justificables o per la eufòria que provoca un excés de zeros a la dreta d'una xifra).
Però els informes honestos, ben fets i fets quan toca són gairebé imprescindibles per no errar en temes que no domines prou o que domines massa i n'has perdut la perspectiva escèptica. De fet un informe ben fet és molt difícil de fer, és lent i requereix un esforç important (segurament per això són tant cars).
Dels informes que vaig fent acostumo a tenir-ne dues versions: la meva interna, sense polir, plena de notes al marge, paperets, fulls arrencats d'una llibreta i un llistat de fonts de coneixement no sempre lícites, i una altra polida, perfectament escrita, amb moltes certituds, passant de puntetes pels aspectes polèmics i políticament correcta.
Tothom fa més o menys el mateix. El segon informe té una única virtut, em dóna de menjar.
Voldria pensar que els informes que demana el govern són versions polides de la primera versió i que serveixen per fer-se una idea de quina és la realitat i permeten als tècnica prendre les decisions més adequades. De fet en la meva candidesa optimista (ser creient té això, permet tenir un optimisme irreductible i una confiança sorneguera en la naturalesa humana) estic plenament convençut de que la majoria són bons informes.