18 d’abril 2006

correctepensamisme

No sé si m'invento la paraula correctament, no domino les normes de creació de paraules, una mancança més del meu aprenentatge, no necessàriament dels meus mestres ni del sistema educatiu, si no directament dels meus interessos en el procés d'aprenentatge.
Penso que el concepte s'entén. Fa molt temps que dono voltes a això del pensament políticament correcte que no ens permet fer evolucionar les idees i els pensaments, especialment dels que ens definim com a progressistes o fins i tot els que gosem autodefinir-nos com a socialdemòcrates (aquests nois -i noies- els falta mili, però és interessant repassar els articles, hi ha de tot, però sobretot hi ha matisos fora de les línies oficials).
Però avui, via barrapunto, he trobat una cosa que ja fa temps que em volta pel cap, un intent de redefinició del progressisme sobre paràmetres moderns i que s'aguantin una mica. Naturalment hem omplert la secció de comentaris amb acusacions de revisionisme i traïció, la correcció política exigeix alguns paràmetres i, evidentment, el manifest en qüestió els incompleix.
Ara dedicaré uns dies a repassar els postulats d'aquesta gent (qui no te feina el gat pentina) per veure si en podem treure alguna cosa. Malgrat tot m'agradaria saber qui ho promociona, més que res per saber de quin mal hem de morir.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Esparver si vols participar a socialdemocracia.org només cal que m'enviis un e-mail a jrodriguezfer (at) uoc.edu

Crec que podria enriquir-se amb algú que té una mica més de mili.

Jo i la família

Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...