Qui digui que en aquests temps moderns no es perden originals en bars és que no em coneix. Aquest any ja porto perdudes dues llibretes amb apunts per aquest bloc i per altres cosetes que estic preparant.
Ja fa dies que dono voltes al que està passant. He llegit molts nervis pels citadans-funcionàris, moltes interpretacions esotèriques sobre l'entesa -veig que el país en el fons no ha perdut l'humor negre- i teories al•lucinants sobre les causes del desastre de les rodalies de RENFE. Però avui he sentit una raó sensata: Som eixamplacèntrics. Si més no els mitjans de comunicació que no són castellanacèntrics ho són.
Certament començo a estar cansat de sentir tonteries, de jutjar bons i dolents segons ens diuen que han de ser els opinadors oficials del correctepensamisme i oblidar-nos de coses realment importants, que no són que els funcionaris puguin imposar la seva llengua a la colònia.
2 comentaris:
Em deixes intrigat... quines són, les coses realment importants? (no és que digui que la imposició del castellà a la colònia en sigui una, només vull dir que, si aquesta no n'és una, quines hi ha?)
Sobre el realment important i l'autoritat que permet dir si una cosa és o no important en podríem fer un llibre o dos.
El problema és que estem fent massa cas al partit dels funcionaris i massa poc a problemes greus com les rodalies RENFE, els ferrocarrils catalans a Igualada o que fem o deixem de fer amb la MAT a banda de fotre patades per elevació a veure si el problema ens el resol algú altre.
Publica un comentari a l'entrada