19 de novembre 2006

Moral de tropa

Detecto un cert desconcert en molts sectors catalanistes i un cert desencís. No només en sectors convergents, si no també en bona part dels simpatitzants amb ERC que conec.

No em pronunciaré sobre pactes, fonamentalment perquè penso que el que hi ha és l'únic possible entre partits, entre persones hi ha altres possibilitats, però tenim un sistema de partits i no de persones, però si que em permeto d'opinar sobre actituds de qui es queixa del que ha passat.

Si no t'agrada el teu candidat però t'espanten personatges com els ciutadans-funcionaris, doncs vota, encara que sigui en blanc. Amb poca participació més que no els votés a ells no haurien sortit.

Si estàs fart del sistema i desertes de les eleccions, treballa perquè les coses puguin canviar: la política és fa des de el sistema, la vida és viu en paral•lel. És més important el que busquem a llarg termini que la política encorsetada en els quatre anys d'una legislatura.

Em dieu que no tot plegat no pot ser, que es voti el que es voti els partits fan la seva. Clar, quina altra cosa poden fer?

Tot és lícit, tret d'engegar-ho tot al botavant perquè el que surt no és el que volem. El bé i el mal, per sort, estan més enllà dels nostres grisos.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Benvolgut/da,

com a promotor de la campanya "Jo també vull un estat propi", a la qual tan amablement et vas adherir, et proposo que afegeixis el teu bloc a la Xarxa de Blocs Sobiranistes (www.xbs.cat). Moltes gràcies.

Xavier Mir

Jo i la família

Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...