Destrempant

Si llegeixes els blocs que farceixen el nostre país a la xarxa sembla que tinguem una destrempada general. Tot és dolent, no hi ha societat civil, els partits fan el préssec...
Però, perdoneu, que nassos és la societat civil?

Estava llegint l’article d’avui d’en dessmond i els comentaris i m’he acabat de destrempar. La ciutadania, la societat civil, som nosaltres, un a un, sense excuses de ja ho faran ells, això li toca a la societat civil, als que tenen pasta o als polítics.

No senyors, això em correspon a mi, al meu veí i a tots els que estem pul·lulant al país. És evident que cadascú tindrà el seu nivell de compromís segons la feina que té, el seu tarannà (que no és allò del puma sabater) o el que sigui, però no em serveix la excusa de això ho han d’arreglar els polítics i la d’aquests exigint la implicació de la societat civil, perquè, perdoneu, algú sap que nassos és la societat civil?

Potser sí que ens mereixem aquest estat paternalista, si demanem que ens ho solucioni tot, des de on dormo a que he de menjar per viure bé. Potser sí que ens mereixem que ens maltractin si no som capaços de ser mínimament crítics i ens empassem els eslògans pseudoprogres que no defensen altra cosa que l’estancament del món tal com és ara.

Perquè, senyors (i senyores), algú es creu el país? Perquè com cridava en Foix de la Vanguardia aquest matí a la tertúlia d’en Bassas: On és la línia 9?
El TGV ens el porten mal endreçat del camí del cel (Barcelona deu ser el de l’infern, sobretot si compleixen allò de bombardejar-la cada cinquanta anys que deia el gran demòcrata Azaña parafrasejant a Espartero –un altre de l’España dels bons-) però de la línia 9 també en parlem des d’abans de les olimpíades i de moment segueix amb la tuneladora parada. Però la societat civil (segur que existeix?) calla, o protesta contra tot mentre demanen que l’AVE passi pel litoral (sobre el mar o sota la ronda? m’agradaria que algú m’ho expliqués).

I, a sobre, hi ha qui vol que trempem. Hi ha qui diu que hi ha solucions màgiques, miracles civils, sustentats en ideals encara més poca-soltes que els noucentistes (aquells si més no és creien el progrés).

Sí, jo també vaig destrempant, però només perquè m’agrada rebolcar-me en la nostra misèria com hem fet tradicionalment els catalans des de 1433.