18 de setembre 2010

Vacances amb nen

Aquest any han estat curtes, una setmaneta escassa. Les primeres vacances fora de casa amb el nen.

L'esparver va marxar una mica recelós, expectant i amb l'angoixa pròpia de les primeres cagarrines de l'esparveret. La doctora ens havia tranquil·litzat i va encertar-la de ple. Aquest nano ens ha sortit fort, molt fort.

Una mica senyor també: als prats, no sortia de sobre la manta mentre remenava la terra i les herbetes del voltant. La baba de son pare regava el prat, naturalment.

Les excursions han estat curtetes, la senyora esparver no camina gaire i nou quilos d'esparveret són una càrrega important. Però prou llargues per veure que tenim un país meravellós.  

Les nits millor que mai, el silenci ajuda a dormir ... i el cansament també.

Piles carregades i a córrer. Aquest curs es presenta apassionant i amb un somriure a la boca.

2 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Quina felicitat, Esparver. Que per molts anys! (em vénen tants records llegint-te...)
Estada al Pirineu?

esparver ha dit...

No, al Cabrerés. No volia fer gaires quilòmetres aquest cop.

Jo i la família

Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...