Aquest any han estat curtes, una setmaneta escassa. Les primeres vacances fora de casa amb el nen.
L'esparver va marxar una mica recelós, expectant i amb l'angoixa pròpia de les primeres cagarrines de l'esparveret. La doctora ens havia tranquil·litzat i va encertar-la de ple. Aquest nano ens ha sortit fort, molt fort.
Una mica senyor també: als prats, no sortia de sobre la manta mentre remenava la terra i les herbetes del voltant. La baba de son pare regava el prat, naturalment.
Les excursions han estat curtetes, la senyora esparver no camina gaire i nou quilos d'esparveret són una càrrega important. Però prou llargues per veure que tenim un país meravellós.
Les nits millor que mai, el silenci ajuda a dormir ... i el cansament també.
Piles carregades i a córrer. Aquest curs es presenta apassionant i amb un somriure a la boca.
18 de setembre 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Jo i la família
Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...
-
Quan tens canalla que no és dins de la normalitat estadística la corrent que arrossega el dia a dia de l’estructura administrativa que ni ta...
-
Una de les coses més esgotadores que estem vivint són debats recurrents sobre pocasoltades formals sense cap interès real. Forma part del di...
-
Aquest estiu ha estat festa grossa de carallotades amb bandera ideològica. Benvinguda sigui la diversió. Fa massa temps que vaig deixar ...
2 comentaris:
Quina felicitat, Esparver. Que per molts anys! (em vénen tants records llegint-te...)
Estada al Pirineu?
No, al Cabrerés. No volia fer gaires quilòmetres aquest cop.
Publica un comentari a l'entrada