Aquest any han estat curtes, una setmaneta escassa. Les primeres vacances fora de casa amb el nen.
L'esparver va marxar una mica recelós, expectant i amb l'angoixa pròpia de les primeres cagarrines de l'esparveret. La doctora ens havia tranquil·litzat i va encertar-la de ple. Aquest nano ens ha sortit fort, molt fort.
Una mica senyor també: als prats, no sortia de sobre la manta mentre remenava la terra i les herbetes del voltant. La baba de son pare regava el prat, naturalment.
Les excursions han estat curtetes, la senyora esparver no camina gaire i nou quilos d'esparveret són una càrrega important. Però prou llargues per veure que tenim un país meravellós.
Les nits millor que mai, el silenci ajuda a dormir ... i el cansament també.
Piles carregades i a córrer. Aquest curs es presenta apassionant i amb un somriure a la boca.
2 comentaris:
Quina felicitat, Esparver. Que per molts anys! (em vénen tants records llegint-te...)
Estada al Pirineu?
No, al Cabrerés. No volia fer gaires quilòmetres aquest cop.
Publica un comentari a l'entrada