Mirar endavant

Estava ordenant les pipes i m'he adonat que fa més d'un mes que no n'encenc una. No, no penso deixar de fumar.
El puritanisme m'inquieta. El puritanisme alimenta l'idealisme i l'idealisme alimenta el puritanisme.

Nota pels que no en coneixen, el puritanisme no parla de sexe. El puritanisme pot ser nimfòman i els exclosos, aleshores, serien els castos. El que fa una actitud puritana és el dogma i la rigidesa, tan hi fot que siguis Greenpeace o l'arquebisbe de Madrid.

Un cop descartat fer-me purità començo a dubtar dels meus objectius: personals i de tribu.

Segur que té sentit creure en el país?
Segur que paga la pena esforçar-se per tirar endavant?
Segur que encarar la frustració m'interessa?

Això pel que fa al país. Hi ha qui parla d'audàcia quan en realitat parla de dogmes. Hi ha qui reclama puresa de sang, haurem de cuidar-nos del Gulag.

Pensant en cosetes menys trivials, més de pensament:

Paga la pena creure en els símbols?
Que coi vol dir creure en els símbols?

Penso que la maçoneria va venuda: hem perdut el sentit dels símbols, si més no al nostre país on tenim al·lèrgia als uniformes. Potser no, algú que em deu llegir el pensament m'enllaça maçoneria.

Les sirenes crítiques amb els símbols m'han seduït?

Segurament.

Fa molt de temps que no llegeixo amb calma. Quan treballes pel teu compte les urgències no deixen separar bé l'espai personal i la feina.
Fa molt de temps que no faig un recés. Quan tens parella i fill, i a més a més t'ho creus, queda poc temps per la filosofia si no és la teva professió.