Em desperto a primera hora. Inquiet i feliç.
L'esperança i l'alegria del matí de Nadal. Seré nen una estona, mentre no es lleven els altres.
Ja tindrem altres dies per fer balanç. Avui simplement il·lusió d'un matí que voldriem cert.
Esperança d'un infant a Betlem.
25 de desembre 2013
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Suposo que ja toca
Vaig voler començar una cosa però per variar la realitat m'ha passat per sobre. És evident que no me n'estic sortint de la mateixa m...
-
Sí. Avui m'han dit franquista. M'havien adjectivat de moltes maneres, però avui algú m'ha dit franquista perquè li he dit que ...
-
Aquests dies estic més callat que de costum perquè, entre d’altres, coses estic recorrent el Regne d’Espanya per feina. Per sort no he de ve...
-
La nit més curta de l'any, la festa del solstici, petards i fogueres allà on la prudència reglamentarista no n'hagi prohibit l'ú...
1 comentari:
"Deixeu que els infants s'acostin a mi".
Bon Nadal!
Publica un comentari a l'entrada