20 de desembre 2013

Ombres entre boires

Aquest matí, aprofitant que estic mig de vacances i que no tenia res urgent a fer, m'he escapat una estona a passejar per Collserola.

Aquests dies fresquets, amb boires de conte de fades, són una de les meravelles de la vida. I el silenci. Sembla mentida que sense sortir pràcticament de la gran ciutat trobis silenci. Algun passejant com jo i algun ciclista despistat. Els de entre setmana solen ser més respectuosos. I solitaris.

M'agraden les ombres dels solitaris, sobretot en dies de records melancòlics. Dies que la pipa té gust de caliquenyo i que deixes que s'apagui sola.

Dies d'advent què semblen de quaresma.

1 comentari:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Sortir entre setmana és un luxe, indubtablement.

Jo i la família

Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...