Poden passar moltes coses perquè la realitat ja no encaixa amb la imatge que
se'n fa, però ja vaig dir que ja avisarien, la meva vida va per una altra
banda.
Sí, sí, no patiu. Seguiré participant en les melindrades que organitzin, si
més no amb les que no passin més enllà del límit del meu sentit del ridícul.
Aquest any ja aniran tots dos nens a l’escola i tinc una part important d’horari
fixe i dedicaré els horaris no fixes a arrencar projectes que tinc a mitges o
mig abandonats. Però el canvi més gran serà que torno a la universitat encara
que només sigui per treure’m de sobre aquella sensació tant desagradable de
deixar sempre les coses a mitges.
Ara m’adono, tot escrivint amb fosca al carrer, que la meva vida té el seu
camí arrossegant-se subtilment en el corrent que arrossega la massa. No hi estic
al marge però jo cada dia vaig més a la meva. No sé si és maduresa o simple
afartament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada