A vegades les vacances i petites convivències forçades creen malentesos i tensions innecessàries.
El pitjor que et pot passar si ets terriblement conciliador és que persones que estimes tinguin part de raó però no la raó completa i es barallin sordament. No pots donar la raó a ningú i tampoc pots dir-los a cap dels dos que s'equivoquen completament. Tampoc ets omniscient i per tant no tens la veritat absoluta.
Una cosa que m'emprenya molt és que a vegades hagis de fer grans esforços per evitar segons quins conflictes i per evitar sentir-te dir segons que facis anar malament a altres persones.
Cometre errors per amor hauria de ser impossible. I no ho és.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Suposo que ja toca
Vaig voler començar una cosa però per variar la realitat m'ha passat per sobre. És evident que no me n'estic sortint de la mateixa m...
-
Sí. Avui m'han dit franquista. M'havien adjectivat de moltes maneres, però avui algú m'ha dit franquista perquè li he dit que ...
-
Aquests dies estic més callat que de costum perquè, entre d’altres, coses estic recorrent el Regne d’Espanya per feina. Per sort no he de ve...
-
La nit més curta de l'any, la festa del solstici, petards i fogueres allà on la prudència reglamentarista no n'hagi prohibit l'ú...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada