En aquest bloc he parlat molt poc d’ensenyament malgrat que
és un tema que m’interessa i m’agrada molt. No ho he fet per moltes raons, una
perquè no en sóc un especialista i perquè no m’agrada parlar per boca d’ase.
Però avui sembla que és el tema del dia perquè com deia ma
mare que deia un catedràtic d’institut fa molts anys a falta de dinero en las arcas
se cambian los planes de educación i havia de sortir una cosa com el document ple de frases buides que
ha presentat ensenyament.
Com que aquest país està ferit de llengua (i tenim la
llengua ferida, cal dir-ho) hem saltats tots plegats a fer un debat sobre
algunes de les absurditats que hem vist al document i als titulars... i hem fet
plorar a les filles dels senadors.
La realitat del que passa o deixa de passar a les escoles no
és gairebé mai el que diu el reglament o la llei, perquè parafrasejant la regla de Sant Benet ja pot ser
bona la regla que si el director es dolent no serveix per a res i si el
director és bo no cal.
En tot cas el problema del model és bastant metafísic (i no
menystinguem la metafísica en el fer humà): el document no és un document
centrat en Catalunya, és un document que tracta la catalanitat subsidiàriament i
això no era el que ens oferia cap dels dos grups que estan al govern quan els
vam votar.
Potser tot plegat només és producte de la boira de pensaments
tous que estan fent degenerar occident cap a aparences de rigor que només són
monstres de somnis delirants. No ho sé, però si és això com no comencem a fer
les coses amb rigor, sense frases buides i pensant en assentar el més proper
per poder anar més enllà, tot anirà pel pedregar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada