Les vacances poden acabar de dues maneres: o llençant a l’aigüera els projectes que estan en marxa o engegant projectes nous.
Un dia vaig dir, mig en broma, que em calia un mes tancat a una cartoixa. I comença a no ser broma. El soroll del dia a dia que m’amara m’està menant cap a culs-de-sac impossibles.
Poder crear és un luxe que només ens podem permetre quan la supervivència no està compromesa, cosa només a l’abast de subvencionats pels pares i funcionaris (en el sentit ampli de les paraules).
Crear no és fer-ho bé. Fer-ho bé és artesania que s’aconsegueix amb treball, pràctica i disciplina però tots volem fer la part del lluïment i sents gent rabiant de mala manera quan se li reconeix la lluentor a algú que no està a la llista dels lluïbles o, simplement, algú enaltit pels altaveus de la trona ens diu que hem de treballar (ser una mica més artesans i menys artistes pretensiosos).
Per això fa patir que llegint el manifest groc només ens sentim anacrònics llegint els exemples blasmats i d’alguna manera hi afegiríem algun dels exalçats que a parer meu no aguanten vuitanta anys més tard.
En tot cas no sóc gens d’aigüeres, per tant engegarem la màquina altre cop. I si a algú li agrada millor que millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada