Sí, m'ha quedat una mica títol de cançó d'en Lluís Llach però per mi serà una mica com el Nadal de fa uns quants anys quan més o menys a aquesta hora va morir el meu avi mentre jo li feia companyia.
Potser per això avui m'he posat de banda sonora jazz Christmas tot alimentant la melangia. Potser. Potser simplement és mirar enrere a les incerteses i pors que arrosseguem a casa el darrer any i mig. Sovint penso que la crisi del Covid a casa ens ha fet un favor: ha normalitzat (valor estadístic) la nostra anormalitat.
En tot cas havent sopat farem cagar el tió. Demà ja veurem què fem i a qui anem a veure: mascareta posada desprès de dinar. Penso que algun altre tió picarem també: hi ha tronques arreu.
En tot cas ha quedat un Nadal al que li manca una llar (de foc).
Estrenaré una pipa (no sé on, a casa no puc fumar per respecte als altres i no marxarem a la nostra futura primera residència perquè hi fot massa fred).
Ha estat un any de baralles: sóc antic i em costa no barallar-me amb puritans siguin de la religió que siguin, especialment si són de religions que no es reconeixen com a tals. Sóc bastant obsessiu amb les dades i quan em grinyolen m'enarboro i aquest any tots plegats hem fet un màster de tractament de dades. I així ens va.
En tot cas bon Nadal a tots. També als que no voleu saber res de mi. Ja vindreu a les meves com passa massa sovint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada