Diferents

Tots fem, com bonament podem, el que ens sembla (o el que ens deixen). A vegades em sorprenc sintonitzant molt bé amb gent amb idees oposades (o aparentment contradictòries) a les meves.

Pensant enrere sempre havia defensat que les coses eren "naturals", que un humà té la naturalesa que té i com a tal actua. Amb l'edat he anat veient que la "cultura" (entesa com a creació de grups humans per sobre de la natura) pot ser més forta que la "natura" crua... durant una estona (que poden ser unes quantes generacions).

No recordo on vaig sentir que per apostar cal una dosi important de sentit de l'humor (déu me'n guard de fer broma de la patologia del joc, però penso que l'essència de la frase s'entén). A mi m'agrada apostar, el risc és l'únic camí per innovar. Anava a escriure evolucionar però no vull entrar en més jardins dels estrictament necessaris. 

Una de les coses que més m'està sorprenent d'aquests darrers mesos és que m'estan arribant coses interessants i noves de gent que prové d'entorns ideològics que sempre havia percebut com a escleròtics (no necessàriament conservadors perquè ser conservador no és necessàriament ser escleròtic, això ho sabem des de principis del s XX com a mínim).

Gent que em coneix de fa anys m'ha dit que si estic gaudint com un marrà amb les disputes sobre el posthumanisme i fins fa poc deia que me n'havia desenganxat. De fet les discussions sobre transexualitat i similars fa molt que no m'interessen perquè en un moment determinat van començar a semblar-me attrezzo de frustracions sense pair. En el fons segueixo pensant-ho.

Però darrerament he començat a veure converses i tesis sobre el tema, sobre la "ciborgització", sobre la superació individual de la natura humana que m'interessen. I ho fan perquè comencen a deixar de parlar de moral (i entengueu parlar de moral el que fan els uns i els altres) i comencen a parlar de tecnologia.

I penseu una cosa, important, la naturalesa humana fa que el que sigui tècnicament possible de fer algú o altre ho farà.

I, reconec que això és un missatge moral: Més gaudir del que es pot fer i menys moral a les decisions.

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Ressaca

Treure's la màscara

El drama del PRI català