Seguir vius

Una amiga (espero que me'n consideri) em va dir que ella ja havia fet la seva feina biològica. Jo també: a certa edat els deures amb la natura i la perpetuació de l'espècie ja estan fets. De tota manera, malgrat les xacres que arrossego tinc un munt de feina per fer; tant per la meva tribu (allò de la família nuclear) com per a qui li pugui interessar.

Si mai deixo de voler fer coses noves, d'aprendre, de tenir il·lusió per alguna cosa ja em podeu enterrar. Fent balanç de l'any (aquests dies toca fer balanç: els humans ens vam inventar els ritus per això i mai no els hem de deixar passar) veig que, malgrat tot, he fet coses però sense el tremp ni aquella alegria d'altre temps.

Potser és que després de tot plegat alguna cosa a mort dins meu (sí, de tant en tant uso metàfores. La vida és una metàfora i qui ho vulgui entendre que ho entengui).

Segurament porto uns anys vivint la vida d'altri però tampoc estic per tirar coets: sempre he desitjat un any interessant. Del proper n'espero calma.

Què tingueu un bon 2021 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Ressaca

Treure's la màscara

El drama del PRI català