Reflexionem

Aquest vespre, menjant castanyes, panellets i bevent vi dolç decidiré quin paper hi haurà dins el sobre de les eleccions.

Vaig llegir a Indro Montalelli que l’única solució era tapar-se el nas i votar DC. Ara bé, quina es la nostra DC? Acabarem també amb un Berlusconi al govern?
Malgrat tot votaré, i “aluego no ta quejes”.

Avui va de fe

Porto un quants dies fluixos, emprenyat amb les conviccions més profundes i amb el funcionar del espai social i polític. Segurament em falta la fe del cec Bartimeu (Mc 10,46-52), malgrat tot , de tant en tant, trobo personatges curiosos (o decididament friquis) que em recuperen l'esperança en la humanitat i, en conseqüència, en Déu.

Convalescència

He encadenat uns dies de vacances fora del principat amb un refredat fort bastant inoportú. En conclusió, he vist el famós DVD tard. Si voleu tornar-lo als de CiU, si més no simbòlicament, podeu aprofitar aquest aplicatiu per fer-ho. Entre el DVD dels uns i l’entrevista d’en Montilla – per provocador que sigui un entrevistador un protopresident de la generalitat no es pot permetre reaccionar com un nen malcriat, si no poso jo les regles no jugo - no estic gaire d’humor per parlar de campanyes, per tant ho deixo aquí.

Per desengreixar llegeixo les aventures –apòcrifes- de Tintin i descobreixo una cosa que ja sabia, quan tens una idea, vigila, gairebé segur que algú l’ha pensada abans. Això del bdbarna és eina ideal i ampliada del que comentava sobre el mapa de llocs a remarcar a Barcelona. Si em publiquen el comentari que he fet es probable que em converteixi en un assidu.

Doncs ho deixo aquí, amb el convenciment ferm que no parlaré d’eleccions fins que tot això hagi passat, malgrat que les conviccions estan per posar-se en ridícul.

Economia

D’entrada diré que no he acabat d’entendre mai massa d’economia, una cosa és quadrar un llibre contable –feina que pot fer qualsevol que tingui un mínim de preparació i una ment ordenada- i una altra cosa molt diferent entendre d’economia a mig termini i que vagi més enllà de l’economia personal o d’una petita empresa.

Per altra banda tampoc estic massa al dia de moviments renovadors, o suposadament renovadors, en temes econòmics o sociològics. El cert és que em costen un xic més d’entendre que les màquines i el meu contacte amb el món universitari intel·lectual no ha estat massa directe ni massa fluït mai.

Avui m’ha arribat informació d’un moviment d’estudiants d’economia, el post-autisme que m’ha semblat interessant conceptualment, per molt que la revista economia crítica que pregonen té una estètica –no nomé formal- pel meu gust antiga.

Penso que he parlat alguna vegada de la sensació que tinc que la gent que ens considerem progressistes usem paràmetres per avaluar les coses basats en paràmetres escolàstics antics, de fet l’escolàstica marxista i l’escolàstica hayeksista –això és suposadament lliberal- se semblen molt a l’escolàstica pre tomista, ben explicat – la part medieval- per l’amic Tiberio, interessant de llegir fins i tot quan no estem d’acord.