Acampada urbana

La tradició moderna que vam instaurar en les temporades dures de la protesta altermundialista – i no en farem judicis de valor – va quedar trencada per la decisió de fer complir l’ordenança que no permet acampar a la ciutat en acabar la mani dels de la vivienda digna – es veu que és més digna en castellà si fem cas pels papers de la convocatòria, però deixem’ho córrer per un altre dia –.
No faré sang de la poca gent que hi havia, de fet no comentaré avui el manifest ni el llistat d’adhesions, entre d’altres coses perquè avui no tinc ganes de provocar.
Però si que comentaré això de les acampades lliures convenientment tolerades quan políticament van bé al flowerpowerisme vergonyant de l’aparell de propaganda del consistori. No puc entendre, o potser sí, perquè hi ha acampades més acceptables que d’altres, sobretot tenint en compte que tinc una parella acampats sota un pont al cantó de casa des de fa mes d’un mes.
No pregono que els esbandeixin amb desinfectants, malgrat que de desinfectants en faran falta d’aquí poc, però moure un problema d’un lloc a un altre no resol gaires coses, i fet i fotut visc en un racó de Barcelona abandonat pels deus.
Però no puc entendre la descurança municipal amb tot un grup de gent que es mou per la ciutat malvivint en zones mig oblidades dels carrers – una mica més enllà hi ha una barraqueta des de fa bastants dies – si no és perquè només sabem d’aquests racons alguns veïns... Potser seria una bona idea fer un mapa d’aquestes situacions delicades, per facilitar la feina als serveis socials de l’ajuntament, o potser perquè hi hagi més gent que sàpiga que l’ajuntament no fa aquesta feina.