Bon Nadal

Em desperto a primera hora. Inquiet i feliç.

L'esperança i l'alegria del matí de Nadal. Seré nen una estona, mentre no es lleven els altres.

Ja tindrem altres dies per fer balanç. Avui simplement il·lusió d'un matí que voldriem cert.

Esperança d'un infant a Betlem.

Ombres entre boires

Aquest matí, aprofitant que estic mig de vacances i que no tenia res urgent a fer, m'he escapat una estona a passejar per Collserola.

Aquests dies fresquets, amb boires de conte de fades, són una de les meravelles de la vida. I el silenci. Sembla mentida que sense sortir pràcticament de la gran ciutat trobis silenci. Algun passejant com jo i algun ciclista despistat. Els de entre setmana solen ser més respectuosos. I solitaris.

M'agraden les ombres dels solitaris, sobretot en dies de records melancòlics. Dies que la pipa té gust de caliquenyo i que deixes que s'apagui sola.

Dies d'advent què semblen de quaresma.

Aniversari

Hi ha moments que marquen coses, i fer anys també.

Estrenem dècada, si més no matemàticament. I hi entro amb ganes.
Com que estreno dècada he fet una llista de propòsits, de coses que tinc ganes de fer i surt una cosa xul·la.   

Espero que al fer-ne balanç en surti una rialla.

Petites reflexions de pare

N'hi va haver un que va tenir l'ocurrència de dir allò de caminante no hay camino, se hace camina al andar. I què més!
És clar que fem camí quan caminem, però de camí n'hi ha. A vegades un corriol embardissat, a vegades un camí ral ben cuidat i ample. Però de camí n'hi ha, fem o no fem camí nosaltres.  

De cop i volta estem en un meravellós cul de sac pensant que ens enfilem en unes gorges que condueixen al paradís, però renoi, hi ha més males herbes que camí.

Sí. Parlo en plural. Ja sé que per alguns això és pecat, deleixen per unicorns bivalves mentre ens adoctrinen en la llibertat absoluta defensant que no existeixen els camins.

Però també parlo en singular. No vull un rosegador d'aquells que es tiren per l'espadat seguint el grup. Per evitar-ho cal badar. Cal saber badar i d'això no n'aprenem. Volem córrer. Volem que els nostres fills corrin, volem que creixin sense fer-se un treu al genoll. Ningú hauria de poder considerar-se adult si no s'ha fet un trau. 

Ho diré de passada, fluixet perquè encara no goso: Els que defensen la feminització de la societat sembla que ens vulguin a tots menors d'edat.