dijous, 29 de setembre de 2005

Blogs

Escriure un blog té un punt exhibicionista.
Hi ha qui diu que en molts casos és el mitjà de periodistes sense diari i escriptors sense mitjà.
Aquest no és més que un calaix de sastre d'idees perdudes que es va crear amb una restricció temàtica, no parlar de política. Fins ara no havia estat un problema, de fet em feia vergonya parlar-ne. Les meves idees sobre política, ni estan madures ni són convencionals.
Però tinc el costum de prendre petits apunts del que escriuré, sense seguir una metodologia fixa, en les múltiples llibretes i agendes de paper que porto escampades per les butxaques i les que tinc deixades pels calaixos dels meus espais de vida, i repassant aquestes notes, mentre les passava a format electrònic i intentava donar coherència a aquestes notes, m'he adonat que tinc uns quants temes dels que parlar-ne sense parlar de política seria quedar-me coix.
De fet vaig estar a punt de deixar el niu, però he pensat que posats a fer-la, fem-la grossa. Retiro les normes. Parlaré de tot, de fet aquest blog és mig anònim i tampoc penso que les meves idees siguin delictives.
Així que, estimat Esbarzer de mitja nit, de tot el que comentes no en parlaré, però el niu tornarà a tenir pollets.