Aquell cansament que ja no es nota

-

Una de les coses més esgotadores que estem vivint són debats recurrents sobre pocasoltades formals sense cap interès real. Forma part del dia a dia, de la pressa, del confort, de tot allò que tenim davant i del que no sabem què fer-ne.

Tenim pensaments intrusius associats als nostres rituals i al nostre desenvolupament personal i acabem buscant profetes amb pensament d'autoritat. Sovint per trobar un totem dels nostres errors. I posem tot el que nosaltres pensem que és assertivitat al servei de tot això.

És l'esgotament de joventut. Un esgotament que ja no es nota.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Mites i fites

-
Hi ha mites de l'imaginari col·lectiu, no sé qui va inventar aquest concepte però mereix una investigació, que no permeten la evolució racional de les coses. Perquè el nostre funcionament no és estrictament racional. Si fóssim racionals, estrictament racionals, el tema d'ETA ja estaria resolt fa temps. Però els conflictes no són racionals, són passió i instint. El nostre mite modern sobre la racionalitat ens fa confondre els mecanismes sobre on funcionen les nostres accions (el detall) i els extrapolem al funcionament col·lectiu... Bé, més que extrapolar el que és, extrapolem el que hauria de ser. Ara la fita de l'alto al foc en la no-guerra del país basc ha agafat a alguns mitòmans amb el peu canviat, i no serà per manca de temps per preparar-se. El conflicte basc no l'ha acabat d'entendre mai, suposo que és perquè no he entès mai massa els conflictes d'arrel carlina. Però ara tenim una fita, una foto diferent de l'habitual i una veu també diferent (no pen
Més informació

Ressaca

-
Llegint aquí i allà, escoltant i pensant, començo a pensar que dissabte va passar alguna cosa més enllà de l’expressió de l’emprenyamenta general. Massa gent s’està posant nerviosa. Prou gent? No ho sé. Hi ha nervis a les grans maquinàries i sobreactuació dels senglars habituals. Recordem la màgia dels noms. Ferran fou el rei que pactà amb Castella i després intentà fugir-ne mitjantzant la viagra del seu temps. Joanet, tanta misèria no pot ser bona ni tant sols per la línia. Darrerament m’estan sortint telegrames i no articles. Segurament deu ser perquè les idees que omplen l’ambient no son prou concretes. És l’ambient que m’agrada, les certeses immutables i els dogmes m’emprenyen i m’aclaparen. De tota manera l’instint em diu que ens la juguem. Al país segur. Cal humor per jugar, si no és pura ludopatia. En Cardús deia l’altre dia que des de l’emprenyamenta no construirem res. Estic d’acord amb ell. Des del mesellisme tampoc.
Més informació

Crònica de l'any de la ressaca

-
Ens vam engorilar tots plegats i pensàvem que aquest any seria un any normal, sense estridències. El retorn del riu a la llera està sent lent i sembla que ens està quedant una llera nova. Les circumstàncies personals són això: personals. Però la vida de cadascú no és una illa i la bogeria pandèmica ha reconstruït les nostres tries. Per bé i per mal. A mi, personalment m'ha afavorit (també pot ser el meu conformisme patològic que em fa trobar coses positives a gairebé tot). En tot cas, si no et vols moure gaire i no et deixen no cal donar gaire explicacions per no fer-ho. Tot plegat està quedant com la inèrcia d'unes decisions preses sense saber gaire a què ens enfrontem i allò de l'experiència i les cartes que han sortit. Les que van sortir al juliol per ser més precisos. En fi, que toquem fusta i que els reis d'Orient (els savis d'orient que diu el cànon) ens duguin un any més assossegat.  
Més informació