Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar.
Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot és sempre molt complicat i tot passa més ràpid del que mai seré capaç de pair.
Però ben mirat penso que tinc molta sort i ens n'anem sortint prou bé. Però només perquè els altres han assumit que jo sóc estrany en el sentit més ampli de la paraula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada