diumenge, 29 de gener de 2006

Meteo

El clima és una de les meves passions, partint de la base que no en tinc ni idea. El clima influeix en la vida del país gairebé tant com els resultats del Barça.
Procuro analitzar les coses que passen amb mètode científic. És el millor que tenim per tractar la realitat, malgrat que a mi els sentits i la paradoxa del temps em patinen una mica, molt de fet.
Aquest any, pels observadors locals, sembla que sigui mentida això de l'escalfament del planeta, i és lògic, portem una llarga temporada d'informacions periodístiques poc precises que per raons desconegudes feien una crida a prevenir l'apocalipsi... per molt que el problema de fons existeix.
Segurament, tal com funciona el sistema de govern d'occident, cal fer creure a la gent que les coses estan pitjor del que estan per tal d'aconseguir petits canvis importants. Però es trist. Sembla que no haguem avançat des de el punt administratiu i seguim confiant en falsos profetes que ens prometen el paradís sense que, en conjunt, pensem per nosaltres mateixos que es el millor pel conjunt.
Cada cop que sento parlar del canvi climàtic a persones de qualitat científica, que parlen amb reserves, distingint clarament el que són dades del que són suposicions recupero la meva confiança en la ciència, per molt que després el periodista ho converteixi en irracionalitats.
Però el que em preocupa és que ni el periodista ni el poble entenem res del que ens estan dient, no se si per problemes de base, si per cripticisme exagerat o perquè la incertesa és el pitjor pecat de la nostra societat moderna.

2 comentaris:

Dan ha dit...

Un bon apunt. La societat no vol incerteses. Però com que la realitat es plena de matisos, resulta tant facil manipular...

esparver ha dit...

Gràcies.
Una part del problema és que volem controlar la realitat, sense matisos.