divendres, 28 d’abril de 2006

Estatuting...

... o l'insofrible lògica difusa.

Esquerra, com el Manel de la cançó ha dit:

"Jo no sóc aquell que sóc, però si que ho sóc,
per què ara estic aquí, però no hi sóc gaire,
però hi sóc massa, al mateix temps que hi estic poc."


i en conclusió no se si volen que surti sí, no o todo lo contrario (què em perdonin els correctors, però no sé com dir-ho genuïnament en català).

No sé què votaré, ni tant sols si votaré o els enviaré a tots a fer punyetes, però agrairia dels que fan política que em diguessin què volen que surti. I parlo dels que fan política, perquè jo com diu en Cardús la política s'ha de fer fent política, jo em conformo a fer feina, el dia que faci política faré política de veritat.

És per això que no entenc aquesta temptació permanent d'alguna gent per fugir d'estudi, per trobar consol a fer política més enllà de la política. Sóc del parer -i ho he escrit fins a l'avorriment- que la política dóna per poc i que hi ha molta feina per fer, nacionalment parlant, fora de la política. Però dic "fora" de la política, i no pas que s'hagi de fer la política des de fora! Als que fan política des de fora, jo els pregaria que hi entressin. I als que són dins, els demanaria que no s'escapessin fora.

Desgraciadament tinc la impressió que Esquerra intenta fer política fent tots els papers de l'auca i si segueixen així faran l'auca del senyor Esteve.