A voltes els records d'històries que coneixes cremen al pap.
Quan li perds la pista a algú per desídia i en retrobes la pista mitjançant gent que no en té un contacte afectiu i descobreixes que la persona està molt malalta i sense que hi puguis fer res, de cop sents molta ràbia.
La memòria individual depèn de la nostra carcassa, i la carcassa falla. No és eterna.
La memòria colectiva és colectiva, com les xarxes P2P. Preservem-la i compilem-la. Tota, la que ens agrada i la que no.
05 d’abril 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Suposo que ja toca
Vaig voler començar una cosa però per variar la realitat m'ha passat per sobre. És evident que no me n'estic sortint de la mateixa m...
-
Quan tens canalla que no és dins de la normalitat estadística la corrent que arrossega el dia a dia de l’estructura administrativa que ni ta...
-
Una de les coses més esgotadores que estem vivint són debats recurrents sobre pocasoltades formals sense cap interès real. Forma part del di...
-
Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada