dimecres, 5 d’abril de 2006

Records

A voltes els records d'històries que coneixes cremen al pap.
Quan li perds la pista a algú per desídia i en retrobes la pista mitjançant gent que no en té un contacte afectiu i descobreixes que la persona està molt malalta i sense que hi puguis fer res, de cop sents molta ràbia.
La memòria individual depèn de la nostra carcassa, i la carcassa falla. No és eterna.
La memòria colectiva és colectiva, com les xarxes P2P. Preservem-la i compilem-la. Tota, la que ens agrada i la que no.