Sóc un fan del programari lliure, tot i ser conscient dels inconvenients que pugui tenir, cosa que ha fet interessar-me per la cultura lliure, el hackerisme (que no té -hauria de tenir- res a veure amb la pirateria). La meva experiència en aquest món -complementària a la meva experiència professional regular que funciona sobre un món absolutament clàssic de producció de programes, amb llicències i pocs serveis- m'ha creat algunes dificultats filosòfic-legals importants.
La part legal crea les dificultats pròpies de viure en un estat en que fer les coses ben fetes i legalment és complicadíssim, i em temo que això no ho arreglem amb la independència... (Per cert, si algú sap que nassos cal fer per poder cobrar legalment una feineta petita, sense solució de continuïtat, pagant tots els impostos legítims i que no sigui més car fer la feina que no fer-la que m'ho digui).
Els problemes filosòfics tenen a veure amb la part professional. Resulta que els que fan o col·laboren amb el programari lliure també mengen i d'un lloc o altre han de sortir les misses. La solució seria la subvenció (d'empreses o dels estats) però no sé fins a quin punt això compleix les quatre llibertats de'n Richard Stallman. Del puritanisme del senyor Stallman en parlaré un altre dia, però en tot cas és la referència filosòfica (i en bona part tècnica) de tot el moviment. O potser vendre serveis i personalitzacions, però tampoc tinc massa clar el què.
Ara com ara m'inclino per opcions més voluntaristes, però el meu esperit àcrata va rossegant-me la consciència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada