dimecres, 14 de juny de 2006

Tango

Passi,
que l'amor és sacrifici.
I si no digues-m'ho a mi,
que emprenyat com una mona
vaig anar a votar que "si". (1)

N’hi haurà molts que dilluns ho tornaran a cantar. Potser simplement ho cantaran per primer cop. El subjecte de l’amor ja no serà en Felipe (encara que en Guerra segueixi fent-nos “luz de gas”), serà l’estatut(et).

Jo no sé que faré. Bé si que ho sé, aniré a votar, el meu sentit cívic és massa fort. Però no se encara si agafaré alguna de les tres paperetes o m’apuntaré als jocs florals de Canprosa. Però tots sabem que el tango és l’amor canalla, el desamor a glops de vi ranci i el meu vall de parella preferit.