Mai m’han semblat gaire simpàtics, de fet sempre m’ha posat bastant nerviós les justificacions exagerades que s’han fet a TV3 i altres mitjans de comunicació. El que sempre m’ha molestat ha estat aquesta mena de discurs políticament correcte que arrosseguen i impedeix que es faci crítica seriosa al moviment –si la fas ets de dretes, per tant dolent- o crítica a la violència que porta associada, que els mitjans de comunicació han negat mentre manaven partits no homologats progressisticament i encara ara costa canviar el discurs.
La crítica al moviment no la faré aquí, el tema és massa complexe com per entrar-hi a sac en un escrit curt. Però del tema de la violència si que vull parlar-ne. El que va passar l’altre dia a Gràcia ha estat el desencadenant per poder parlar més o menys lliurement de les molèsties que causa tota aquesta moguda pseudoalternativa, però seguim sentint missatges que justifiquen la violència d’una part important de la gent que és mou al voltant de les cases okupa de Barcelona. No s’entén massa la permissivitat que hi ha amb les molèsties sorolloses de les festes que es fan en alguna d’aquestes cases, però el que si que no s’entén de cap manera és que trobem gent que justifiqui les agressions a veïns o la crema de cotxes aparcats al carrer en nom de la lluita contra la especulació... I tampoc s’entén gaire què, si se sap qui posa petites bombes a algunes entitats bancàries i organitza periòdicament rebentades d’aparadors, no hagin aconseguit detenir a aquestes persones. Però bé, l’alcalde albí, desprès de molts anys de dissimular el problema –i em consta que estava preocupat pel tema- s’ha decidit a parlar-ne públicament.
Per ara quedaria satisfet si deixéssim de fer la pepa i les autoritats comencessin a preocupar-se per les molèsties, que es preocupessin pel problema (dels okupes, del problema del habitatge, de la cultura alternativa) seria demanar massa.
4 comentaris:
D'acord: deixem de fer la pepa.
De debò et preocupen les llufes que peten a les entitats bancàries? A mi també em cansa el discurs inflat dels okupes, però no m'han molestat mai, ni conec ningú que n'hagi patit cap molèstia. Estic segur que tu tampoc. Aquest discurset que sempre remuga si la policia no posa prou zel i adrenalina contra els okupes (o contra els independentistes, o contra els immigrants) té més a veure amb les fòbies pròpies que no pas amb la realitat. Informa't, per exemple, de què va passar en el desallotjament de la Kasa de la Muntanya. O a Cornellà. La policia que coneixem i patim sovint ha actuat amb ineficàcia, d'acord, però fa riure insinuar que té cap mena de simpatia esquerranosa i okupa. És una animalada tan grossa com dir que l'Ertzaintza és permissiva amb ETA i la kale borroka. Esperveret que vols ser sorneguer, encara ets massa jove per rondinar per quatre peluts que fan una mica de soroll a la nit. Com va dir Joan Fuster, la dreta és com acabem pensant si no mantenim l'esperit crític ben desvetllat.
Em preocupa i em molesta que hi hagi qui en nom de la seva llibertat de fotre merder em privin de la meva de viure tranquil, però d'això ja en parlaré un altre dia.
No he parlat del zel de la policia i menys de la seva adrenalina, entre d'altres coses perquè tampoc és que m'agradi gaire com funcionen. Per exemple, el desallotjament de la Kasa de la Muntanya es va fer malament i és difícil justificar l'abandonament durant tants anys del quartel que ocupaven. Però tampoc és poden justificar els cotxes que van cremar un mesos abans al barri.
I sobre l'esperit crític, dir-te que el mantinc, per això no puc justificar el que no m'agrada, per molt que sigui el que des de l'òptica "multicultral i altarnativa" sigui els més correcte.
Esparveret d'agresta barbota,
No et demana ningú que "justifiquis el que no t'agrada". Ni tan sols que ho toleris. Simplement cal que no t'hi fotis.
M'explicaré.
Sense anar més lluny jo pateixo cosa de no dir pels viaranys retorçats (o retorçuts) de la teva sintaxi desastrosa —sens dubte, reflex del teu caparró. T'haig de llegir cada dia pel respecte idiota que et dec, et pateixo i em faig fotre. Fes tu el mateix amb els okupes (dels collons).
I la resta és, com diuen al sud, parlar foradat.
(Has vist l'hora que és i que sóc a casa fent bondat com una tieta? Veus com no sóc pas com dius que sóc?)
Y sin otro particular me despido de usted en espera de recibir noticias suyas con suma prontitud.
Hi ha molt nen de casa bona entre ls okupes, vet-ho aquí, i, sí, crec que hi ha simpatia d'alguns polítics envers els okupes i que són aquests polítics o gent important els que eviten actuacions de la poli, perquè hi tenen alguns dels seus nens, crec que per aixo no sabem mai 'els noms' ni la filiació i sé de molta bona gent que ha patit per aquests aldarulls injustificats políticament i ja esta bé de fer el progre-fatxa, senyora pepa.
Publica un comentari a l'entrada