...que son de regadio. Diu que era el crit de guerra del general Cabrera “lo tigre del Maestrat”. Anava a fer una analogia amb el lema de “La Roja” (pronunciat amb la boca oberta i amb ampul·lositat) però me l’estalviaré per caritat cristiana i perquè algun dia igual guanyen alguna cosa.
Un dia d’aquests seguiré “les històries naturals” del mai ben ponderat Perucho, però avui la paleontologia la podem fer sobre la literatura menys deliciosa de les seccions d’esports dels diaris que trobem al quiosc. (No deu ser gaire greu si són temari de les proves d’accés a la Universitat –de la Universitat en parlaré també un altre dia-).
Sí, ja ho sé, paleontologia. No és l’aspecte de l’entrenador, ni tant sols les tonteries que ha declarat o comentat –allò del sexador de pollastres es difícilment millorable- si no simplement de l’entorn.
Un dels problemes que tenen les banderes es que desperten instints primaris, pre-civilitzats (i, sí, quan el Barça va guanyar la copa d’Europa es van despertar alguns dels meus instints primaris, per això no en podia parlar bé). Però això no és greu, el que és greu és que ho vulguin disfressar en mig de suposades racionalitats no nacionalistes. I què piquem. Gairebé sempre. Aquest post és això, un ham tragat amb tota impunitat. I jo alegrant-me que guanyés França tot i saber què és l’encarnació del mal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada