Un dels inconvenients de la vida ciutadana és que no podem permetre’ns el luxe de seguir el ritme de la natura.
Potser abans d’embrancar-me calen un parell d’aclariments: és vida ciutadana tota vida que va lligada a les necessitats humanitzades i no als canvis ambientals que no produïm directament els humans. Que visquis a la ciutat no fa la teva vida ciutadana i que visquis en una masia aïllada prop de Campins no fa la teva vida rural. És un problema d’objectius.
Avui fa un dia perfecte per anar a passejar i estic tancat intentant acabar una feina què ni depèn de mi i que no em ve gaire de gust.
Mai no he estat massa partidari dels moviments de retorn a la natura i el neo-hippisme ecologista, però avui canvio l’ordinador per una cabra i un hortet.
29 de setembre 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Jo i la família
Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...
-
Quan tens canalla que no és dins de la normalitat estadística la corrent que arrossega el dia a dia de l’estructura administrativa que ni ta...
-
Una de les coses més esgotadores que estem vivint són debats recurrents sobre pocasoltades formals sense cap interès real. Forma part del di...
-
Aquest estiu ha estat festa grossa de carallotades amb bandera ideològica. Benvinguda sigui la diversió. Fa massa temps que vaig deixar ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada