26 de desembre 2010

Bon Nadal

Vaig tard. Ho sé.
Nadal té ressons d'urgència.
Dies de llum i fred, com ha de ser.

No n'havia escrit res perquè només em sortien poemes tristos. I no és això.

Nadal és alegria, Nadal és recordar que d'aquí uns dies se'ns anuncia als despistats.

No defugiré del que passa, però tot va bastant bé. Poc a poc el pollet creix, decideix que és. En majúscula. Engalanat: És. No sap com posar-s'hi, però engrapa el tió. Mira primer sota la manta i pica sense bastó.

Poc a poc fem un nou dia: Bon Nadal, preludi de l'any que comença: pròleg dels tres mags.

Suposo que ja toca

Vaig voler començar una cosa però per variar la realitat m'ha passat per sobre. És evident que no me n'estic sortint de la mateixa m...