Sempre m'ha agradat l'estona que el dia encara no ha despuntat on només s'hi mouen els primers matiners i espectres de la nit passada.
La ciutat es desdibuixa mentre esperem que tot arrenqui llepant la claror dels fanals que ja s'apaguen. A voltes ja apagats del tot.
En aquests espais desdibuixats poc a poc hi anem construint pensaments encara mandrosos, poc clars, poc sòlids, com les parets que s'escorren llepades per l'albada. Tot plegat imatges d'alguna cosa que desperta però que no acaba de ser. Encara.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Suposo que ja toca
Vaig voler començar una cosa però per variar la realitat m'ha passat per sobre. És evident que no me n'estic sortint de la mateixa m...
-
Quan tens canalla que no és dins de la normalitat estadística la corrent que arrossega el dia a dia de l’estructura administrativa que ni ta...
-
Una de les coses més esgotadores que estem vivint són debats recurrents sobre pocasoltades formals sense cap interès real. Forma part del di...
-
Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...