dijous, 14 d’agost de 2014

Retalls de contemporanietat

Els petits detalls de la vida pública són imatge de petits vicis ocults de la vida privada. Això va per persones i per grups. Més enllà de quina sigui la veritat en el supòsit, profundament optimista, de que hi hagi veritat.

Sé que estic obsessionat per aquesta passió per la moralitat (dels altres especialment) que desborda el pensament contemporani. També estic profundament sorprès de la pèrdua de prestigi intel·lectual dels símbols producte del positivisme mal paït.

He trigat a trobar la paraula, n'he dit prestigi intel·lectual perquè el prestigi factual no s'ha perdut pas. De fet s'ha sublimat camuflat en suposada in correcció política i d'altres mandangues.

Segurament tot plegat no és més que el producte d'una història personal que m'ha fet veure trampes on ningú s'atreveix a senyalar-les i a relativitzar veritats socialment indiscutibles. I, sobretot, no donar valor moral a coses que són i que produeixen fets tant ridículs com patriotes declarant-se apàtrides i  que hi hagi nacions sense nacionalistes.