Els petits
detalls de la vida pública són imatge de petits vicis ocults de la vida
privada. Això va per persones i per grups. Més enllà de quina sigui la veritat
en el supòsit, profundament optimista, de que hi hagi veritat.
Sé que estic
obsessionat per aquesta passió per la moralitat (dels altres especialment) que
desborda el pensament contemporani. També estic profundament sorprès de la pèrdua
de prestigi intel·lectual dels símbols producte del positivisme mal paït.
He trigat a
trobar la paraula, n'he dit prestigi
intel·lectual perquè el prestigi factual no s'ha perdut pas. De fet s'ha
sublimat camuflat en suposada in correcció política i d'altres mandangues.
Segurament tot
plegat no és més que el producte d'una història personal que m'ha fet veure
trampes on ningú s'atreveix a senyalar-les i a relativitzar veritats socialment
indiscutibles. I, sobretot, no donar valor moral a coses que són i que
produeixen fets tant ridículs com patriotes declarant-se apàtrides i que hi hagi nacions sense nacionalistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada