Sempre m'ha
agradat treballar a l'agost. Tot i la xafogor barcelonina solen ser dies
tranquils. Ho eren fins que van néixer els nens. Amb els nens el concepte
tranquil·litat pren un significat diferent, però sol ser un bon mes per no fer
vacances i acabar tot aquell munt de cosetes que queden pendents menjades per
les urgències del dia a dia.
Aquest any a més
a més he començat un nou horari, servituds del meu caos laboral i d'alguns
principis que no sempre són bons. Els matins amb llum, amb pocs turistes i pocs
pencaires poblant els carrers son una metàfora de silencis, preludi del brogit
del migdia i la voràgine etílica de la nit.
Ara, a vigílies
de les primeres vacances certes des de fa molts anys, apilo llibres per triar
que m'enduc fora aquests dies de desconnexió de feines i esperances, els deu
dies de llegir i jugar amb els nens i poca cosa més.
Penso que
n'agafaré només un, de poesia, i no sé
si l'obriré. Segurament farà de coartada per no engegar televisors els migdies
amb sol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada