26 de novembre 2014

El Sant Vicenç del President

Anit el president va decidir fer un Sant Vicenç sortint de botifarra. Un cop vistes les cartes que van sortir aquell nou de novembre, que molts deien que no era res, diu que vol fer-ho tot a una sola partida; diu que en divuit mesos, si ERC juga (i millor si ho fan les CUP), munta una operació per fer un estat independent. I els que vinguin després ja faran la constitució. Si poden.

Tot plegat sona una mica a: “A veure si teniu nassos o us amagareu darrera les vostres sigles immaculades”.

Tampoc ha explicat gaire com ho farà realment, però menys explicacions han donat els que diuen que faran una DIU sense despentinar-se. I d’aquella cosa que els de ERC en van dir full de ruta (o una cosa per l’estil) val més no parlar-ne. Per tant tot és terra incògnita. Però és el President qui marca l’agenda, per molt que els conservadors (de dreta i esquerra) vulguin inventar agendes-relat alternatives.

Jo, que per algunes coses sóc vell, penso que aquesta aposta a fer hivernar els partits durant un any i mig, amb unes municipals menjadora a la vista, és difícil que la puguin assumir els quadres dels partits. Segur que a CDC això tampoc ha agradat. I a ERC només calia veure las cares ahir o llegir el Twitter una estoneta.


Però tot plegat és interessant, sense saber amb quina poden sortir els unionistes. Pèls que ens agraden els wargames és una partida sublim, jugada com jo no l’hagués jugat mai (jo mai no cremo les naus). Ara, no m’agradaria estar en el lloc de l’alcalde de Sant Vicenç. 

Jo i la família

Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...