Anit el president
va decidir fer un Sant Vicenç sortint de botifarra. Un cop vistes les cartes
que van sortir aquell nou de novembre, que molts deien que no era res, diu que
vol fer-ho tot a una sola partida; diu que en divuit mesos, si ERC juga (i
millor si ho fan les CUP), munta una operació per fer un estat independent. I
els que vinguin després ja faran la constitució. Si poden.
Tot plegat sona
una mica a: “A veure si teniu nassos o us amagareu darrera les vostres sigles
immaculades”.
Tampoc ha
explicat gaire com ho farà realment, però menys explicacions han donat els que
diuen que faran una DIU sense despentinar-se. I d’aquella cosa que els de ERC
en van dir full de ruta (o una cosa per l’estil) val més no parlar-ne. Per tant
tot és terra incògnita. Però és el President qui marca l’agenda, per molt que
els conservadors (de dreta i esquerra) vulguin inventar agendes-relat
alternatives.
Jo, que per
algunes coses sóc vell, penso que aquesta aposta a fer hivernar els partits
durant un any i mig, amb unes municipals menjadora a la vista, és difícil que
la puguin assumir els quadres dels partits. Segur que a CDC això tampoc ha
agradat. I a ERC només calia veure las cares ahir o llegir el Twitter una
estoneta.
Però tot plegat
és interessant, sense saber amb quina poden sortir els unionistes. Pèls que ens
agraden els wargames és una partida sublim, jugada com jo no l’hagués jugat mai
(jo mai no cremo les naus). Ara, no m’agradaria estar en el lloc de l’alcalde
de Sant Vicenç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada