Aquest any el paisatge urbà és altament encoratjador un cop ha començat la fresca
oficial, el fred no hi és i tret de pèls plomalls de les canyes tampoc se l’espera. Tot plegat té els signes d’ordre, serietat i
sobrietat que hom espera d’una ciutat de debò.
He vist barrets d’aquells de veritat; no aquells horribles
barrets mutilats, de jubilat sense res a fer, que havien omplert la nostra
ciutat quan no sabíem què fer amb tanta modernitat. He vist barbes
vuitcentistes però perfectament ordenades i arranjades.
I les senyores? Ai, les senyores. L’any que els dictats de
la moda arraconin les botes la tardor perdrà gran part de la seva bellesa. Les
senyores aquests dies són una magnífica imatge del romanticisme no ensucrat
dels romàntics. Allò que passà abans que el barroquisme gòtic dels modernistes
ho emmerdés tot.
Ben mirat, la tardor és infinitament superior a l’excessiva voluptuositat
de la primavera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada