Vanitat i més vanitat

Sembla que els candidats espanyols siguin una reencarnació estrambòtica del il·lustre i, tanmateix, gloriós Juan Carlos Rodríguez Ibarra, senyera de la catalanofòbia i el progrés bien entendido.

No, el centaure cavalcant per la devesa emulant imaginaris no és gaire més que la plasmació desvergonyida del que ja ens ensenyava l’ínclit governador fa molts anys quan feia de torsimany de los jóvenes nacionalistas españoles que van canviar el azul Mahón de circumstàncies per una rosa roja de debò.

Som tant l’esca del pecat que ens envien Jar Jar Binks a redimir-nos amb l’esperança que sembli que fan alguna cosa i, de passada, acabar de buidar les papallones de la nina de porcellana.

Però nosaltres també ens hem quedat descansats tot fent campanya d’extraparlamentaris (començant pels que les enquestes diuen que ho guanyaran tot) i projectant espectacle tou per arreu, tant que els del cigaló s’acabaran passant al tallat.

En tot cas, tret de les municipals on hi ha qui intenta bastir un guarniment decent, tenim unes eleccions que són foc d’encenalls... però vigileu: dels encenalls en pot sortir un incendi si troben combustible.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Codi consulta

Fi de vacances

La modernitat és VOX