Hi ha mites de l'imaginari col·lectiu, no sé qui va inventar aquest concepte però mereix una investigació, que no permeten la evolució racional de les coses. Perquè el nostre funcionament no és estrictament racional. Si fóssim racionals, estrictament racionals, el tema d'ETA ja estaria resolt fa temps. Però els conflictes no són racionals, són passió i instint.
El nostre mite modern sobre la racionalitat ens fa confondre els mecanismes sobre on funcionen les nostres accions (el detall) i els extrapolem al funcionament col·lectiu... Bé, més que extrapolar el que és, extrapolem el que hauria de ser.
Ara la fita de l'alto al foc en la no-guerra del país basc ha agafat a alguns mitòmans amb el peu canviat, i no serà per manca de temps per preparar-se.
El conflicte basc no l'ha acabat d'entendre mai, suposo que és perquè no he entès mai massa els conflictes d'arrel carlina. Però ara tenim una fita, una foto diferent de l'habitual i una veu també diferent (no penso que sigui casual que el comunicat l'hagi llegit una dona).
Però cada dia estic més convençut que l'alto al foc és conseqüència (no tant sols, però sobretot) de l'atemptat de l'onze de març de fa dos anys a Madrid, que ha fet anacrònica la lluita armada nacional i de classe per crear la lluita entre el genèric del mite racional i el mite no racional (que no és ben bé el mateix que irracional).
Però intel·lectualment ens agafa a tots amb el pas canviat (el nou paradigma, no la treva).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada