Va per tu, pepet.
Segurament per vanitat.
Fet i fotut ni sé escriure ni tinc massa coses interessants a dir. Però n’hi ha molts que es guanyen la vida escrivint que tampoc tenen prou coses a dir com per justificar el paper que gasten.
No sóc un ideòleg, ni tant sols un pensador. No m’hi dedico, i pensar requereix un espai mental que no tinc... i poder fumar-me una pipa a la vora d’una llar de foc.
Som un país de tietes, vinc d’un país de tions i jo, malgrat que faig un ús compartit de l’eina, tinc aquest esperit serigrafiat a l’ànima, com els robots de l’Asimov.
Si fos més realista ho deixaria córrer, no paga la pena...
Però, què collons, viure també és això, és sobreviure en un medi que no és perfecte i provar de canviar-lo, però la vida són les vísceres filtrades per la raó. La raó sola és un robot fred, no pot estimar. Les visceres soles són lluita vana, no poden viure.
Però no em disfresseu la raó llogant-la a altres visceres, que un transplantament pot salvar una vida, però es converteix en una vida llogada.
01 de setembre 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Jo i la família
Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...
-
Quan tens canalla que no és dins de la normalitat estadística la corrent que arrossega el dia a dia de l’estructura administrativa que ni ta...
-
Una de les coses més esgotadores que estem vivint són debats recurrents sobre pocasoltades formals sense cap interès real. Forma part del di...
-
Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada