Hi ha, encara que sembli que no, edificis industrials a Barcelona amb aquelles escales d'emergència exterior que sembla que surtin d'una pel·lícula americana ambientada a Nova York.
El que hi ha dintre també sembla tret d'una pel·lícula de gàngsters: petits tallers, impremtes, magatzems de poc gènero, alguna oficina tronada, locals d'assaig i algun habitatge clandestí.Economia blanca i negra, fora de les urpes i els mantells de les organitzacions regulars. Malgrat tot el nostre país ha viscut gràcies a això. Sempre hem estat un país de pirates, miquelets i supervivents.
Per això el noucentisme és insofrible: pretén que un país de pirates sigui un vals Vienès i nosaltres som un prototipus fallit del Rule Birtania: Una metròpoli de pirates però sense ser una illa.
M'agraden aquests edificis i el seu interior, molts cops una mica sòrdid, llunyà a la Barcelona de disseny que en vam voler fer marca. Paradoxalment molt del disseny que es fa a Barcelona es fa des de aquests edificis gens glamurosos i no tant a les seus modernetes de vidre properes en l'espai però llunyanes en el nervi vital de la ciutat.
No en faig un elogi. Simplement en faig un apunt al natural.
2 comentaris:
I un apunt al natural força reeixit, per cert.
Gràcies Xiru.
Publica un comentari a l'entrada