Sento dir que va arribar a ser la parròquia més deixada d'Espanya. Ara és una cucada.
Queda mig amagada darrere les cases de la sagrera i sembla protegida de la lletjor de les noves urbanitzacions.
Parròquia amb pocs feligresos. Cànoves és un nucli dispers i la nau és d'ermiteta petita. Tot plegat un lloc acollidor.
Es nota pintada de fa poc, han arreglat el cor amb una taula i cadires per fer reunions, han aconseguit que no sembli la cort celestial malgrat la profusió de santets. Només dues Mares de Déu. Sent només dues segurament en perfecta harmonia.Esparver, estalvia't el comentari misogin,que qui no et conegui encara se'l prendrà seriosament.
Darrera una columna hi ha amagat discretament un gegant vestit de Bisbe. Segurament Sant Ponç, hi ha una ermita dedicada aprop. No hi he estat mai però.
Pensava que es van perdre molts gegants quant la guerra civil perquè es guardaven dintre de les esglésies i a la majoria de cafres faistes tant els feia cremar el santcristo gros o el rei moro que formava part d'aquella mena de desfilada pagana que és (era) la processó de corpus. Ara capellans de camisa negra i collet que estudien a Toledo, Pamplona o València (els seminaris de Catalunya són perillosament lliberals o, fins i tot, massa catalans) en fan una versió puritana, però al cap i a la fi pagana igualment.
El rector... bé, com vaig llegir no sé on: L'església ho aprofita tot i Déu encara més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada