Aquest estiu ha estat festa grossa de carallotades amb bandera ideològica.
Benvinguda sigui la diversió.
Fa massa temps que vaig deixar d'intentar entendre el pensament modern construït sobre idees que son simplement idees però de tant en tant la realitat construeix sobre aquestes idees un espectacle (oportunista generalment) que trenca la calma (en el sentit que usava la meva àvia la paraula: quan no corre un bri d'aire i no es pot aguantar l'espera de la propera tronada).
Hem tingut tempesta però no se'n pot parlar. Els matisos no existeixen en un món binari... i desitgem un món binari segons la tradició puritana perquè el bé i el mal han d'estar escrits a la llei: discernir ja no és una facultat humana.
Els altres sempre discerneixen malament.
Esgotat també perquè hi ha qui pretén estacar els morts allà on Plató li permet estacar-los. (Pensava que m'inventava paraules -la llengua serà viva mentre puguem inventar paraules mal li dolgui al gramàtic - però és al DIEC aproximadament amb el mateix significat que tinc al cap). Potser ja va sent hora de deixar anar aquestes coses que tinc al pap. En principi m'espera un quatrimestre tranquil i ho intentarem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada